mercoledì 24 dicembre 2014

Poesia - NATAL A MILAN



NATAL A MILAN

Me ricordi che a Natal faseva frécc.
Gh'era la nev e i veder coi stell de giàss.
Gh'era el camin
o la stua sempr'acès
e la pell di mandaritt a profumass.

La letterina piéna de brillantit
sconduda ben ben sòta el piatt del papà
con cent promess che duraven
men d'on dì
on testament per l'ann
che doeva 'rivà.

La poesia imparada a memoria
l'era la scusa per 'nda a troà i parent,
ciapà cinq ghéi, on belé
o per gloria,
toron e ciocolat de metes sòta i dent.

A Sant'Ambroeus andavom per i fòss
catà la tépa
per fà el presépi bell
l'era ona gara a troà i tòch gròss
per el prà e i montagn senza vedé 'l tochèll.

Dopravom l'antracite per fa i gròtt
e spécc per fa 'l lagh con dent i ochétt,
i statoètt de gèss e pù nagòt
se 'l nòno 'l ghe faseva nò i casétt.

L'albero l'era di sciori, e pòc credent
ma l'era alegher..
tacavom su tusscòss
i mandaritt, nous, bomboni,fil d'argent
el dì de Natal ghe stavom tucc adòss.

Intorna a on taol,
per mangià inséma l'oca,
mostarda, panaton e acqua di pòmm
speravom che vegniva giò la fioca
per scaldà 'l coeur e la Gèesa la pareva el Dòmm.

Nessun commento:

Posta un commento